Les va definir com segueix:

drets Llibertat[4];

Llibertat[0]: La llibertat de executar el software en el moment , manera i proposit, de eleccio del usuari.

Llibertat[1]: La llibertat per estudiar el funcionament del software i adaptarlo a les necessitats del usuari, logicament l’acces al codi font es intrinsec per a l’exercici d’aquesta llibertat

Llibertat[2]: Llibertat per a redistribuir copies (no necessariament de forma gratuita), per a poder ajudar a la comunitat;

Llibertat[3]: Llibertat per a publicar versions millorades dels programes per a que el public en general pugui gaudir-ne dels beneficis.

Va insistir en que si falla una de les llibertats es trenca la cadena de garanties , ja que:

Si es trenca la Llibertat[i] ( 0 <= i <= 3):

Llibertat[0], l’ordinador deixa d’estar al teu servei i passa a ser el teu guarda, vigilant que pots i que no pots fer.

Llibertat[1]: Si no pots estudiar el codi com pots estar completament segur de el funcionament d’un programa, podira espiar-te, destruir dades i d’altres funcions no gaire desitjables. Si no es pot millorar el programa caldria començar sempre desde 0 frenant aixi el progres.

Llibertat[2]: Si no es distribueixen els fruits del esforç per a que serviria aquest.

Llibertat[3]: Es un afegit a la llibertat 2 que garanteix que si algu soluciona un problema amb un software concret, aquesta solucio sigui ampliament disponible.

Despres de la dosi necessaria de filosofia va parlar del que ell (i George Orwell) anomenen el “Gran Germa” perque amb la aplicacio de la informatica , hi ha unes possibilitats de control inimaginables fa 20 anys, algun dels casos que va donar:

Si compres un abonament de transport public pagant amb targeta de credit aquell abonament queda relacionat amb el teu nom, i per tant no es gaire dificil saber quins trajectes fas.

Solucio: Pagar en efectiu els abonaments i intercanviar-los frequentment amb coneguts (suposant que o be quedin els mateixos viatges, o be us sentiu generosos o estafadors).

Amb un telefon mobil et poden triangular la posicio i localitzarte amb facilitat, aixo ho va apendre a palestina on la gent treu la bateria del mobil quan s’han de moure.

Solucio:

a) No utilitzar telefon mobil

b) Dur a sobre una parabolica per assegurar-se la comunicacio amb torres de telefonia distants i per tant impedir una triangulacio, en el moment en el que va donar aquesta solucio no vaig poder evitar imaginar-me el mestre Richard amb una parabolica a l’esquena, al mes pur estil Follet Tortuga.

Va donar d’altres exemples, per l’important era que ara s’instala el control per el simple fet de controlar (…because I can) ja que realment no existeix la necessitat de tenir tan control sobre els ciutadans, almenys per a aquells que s’anomenen Democrates.

Com s’esperava d’una intervencio de la seva sabia persona foren criticats durament:

• El govern dels Estats Units / Enron (ell digue que realment no hi ha diferencia)
• George Bush (a nivell personal)
• El posicionament de la UE respecte els drets d’autor sobre el software
• La iluminacio de la sala on es feia la conferencia

Finalment es va vestir amb la seva ja coneguda aureola (que en una vida anterior havia estat un disc dur) i tunica (no hi ha detalls de la seva vida anterior) , i aixi aparegue Sant iGNUci de l’esgelsia d’EMACS (que no exigeix el celibat per a ser sant) va veneir els presents i va dir a la multitud:

-Utilitzar vi no es pecat, es penitencia.

Fins aqui la seva intervencio narrada de forma desorganitzada com correspon a aquest caotic autor.

Sóc el monstre espaguetti volador i he vingut a batejar aquest blog.

Que FSM sigui amb vosaltres…

… i amb les vostres CPUs.

Amén